LI DÈIEM BEBETO

Li dèiem Bebeto perquè tothom li deia Bebeto i no ens importava quin era el seu nom de debò. No en sabíem gaire, d’ell. Només que era més gran que nosaltres i que sempre estava assegut a les grades mirant com jugàvem. Sempre era a les pistes. Sempre. Com les porteries o les ratlles gastades del terreny de joc. Com les flors que tornaven a créixer cada primavera entre les esquerdes del ciment…